QUI ESTIMA ELS VELLS
Al llarg del primer trimestre vam llegir aquest fantàstic llibre.
I el dia u de febrer, el dimarts passat, vam tenir la sort de
conéixer l'autor.
D'entrada ens va sorprendre perquè era tot un senyor i bastant
gran, l'imaginàvem més jove. Vam poder preguntar tot el que vam
voler sobre el llibre i sobre ell. Sobre la vida de escriptor.
Ens va sorprendre les coses que anava dient, com:
- El soroll del llapis és el soroll de l'escriptura.
- Els avis són savis de vida.
- Quan estic escrivint estic enormement feliç.
- Començo posant música, l'escolto i em transporta a dins de l'escriptura.
- Una infancia amb animals és una infància feliç.
Vam poder descobrir que escriu sobre les coses que veu i no li agraden, que és una bona persona,
que té bons amics, bons veïns com la Paquita i el Joan i que és escriptor gràcies a la seva àvia Amanda.
Es veia que l'ha estimat molt, de petit havia passat molt hores a casa seva.
Ens va sorprendre molt que el llibre, Qui estima els vells? fos una història real, la idea surt quan llegeix
al diari que al mes d'agost van deixar abandonada una "iaia" en una gasolinera.
Quina sort poder ser feliç fent el que t'agrada, ell diu. "Un escriptor es jubila quan decideix no ser feliç
Enllaçarem aquesta emotiva entrada des del blog de la biblioteca.
ResponEliminaFelicitats per les vostres explicacions.
Montse Escorsa
Soc l'Acis de cinquè.
ResponEliminaCrec que quan ve un escriptor es molt xulo, perque primer llegim un llibre sobre ell, i despres ve la part divertida, que es quan li podem preguntar sobre el llibre i la seva vida. M'agradaria que vinguesin mes escritors al cole.
Hola, soc l'Oriol de cinque.
ResponEliminaAquest escriptor el trobo molt bon escriptor, peró a par de bon escriptor molt bona persona.
Les coses que el Ricardo Alcantara deia, si pensaves, veies que eren molt certes.
El llibre que vam llegir ("Qui estima els vells")em va semblar interesant.